Un Nadal molt diferent

        

  UN NADAL MOLT DIFERENT

 

Normalment el Nadal són unes dates en què tot el mon es reuneix amb la família, queden per sopar junts i els nens estan il·lusionats per l'arribada dels regals. Els adults es dediquen als preparatius nadalencs com les compres, decorar la casa de Nadal, preparar dolços, menjars especials, etc. Els nens estan de vacances i tenen molt temps lliure per jugar, quedar amb els seus amics i coses així.

Sempre havia estat així fins a que un any tot canviava.

Tot va començar un any abans a la Xina amb el Covid 19 i aquí ni ens podiem imaginar que ens arribaria, fins que uns mesos després van començar a aparèixer casos al nostre país i a tot el món. A partir d'aquí tot va canviar en la nostra forma de vida. Vam estar tres mesos tancats a casa nostra sense veure ningú, sense sortir al carrer ni anar a l'escola i pensant que fer per ocupar el nostre temps.

Quan ens van deixar sortir i vam veure el carrer per primera vegada en aquests mesos de confinament teníem un sentiment de llibertat, vam aprendre a valorar aquests passejos per la natura en zones properes a casa i que mai abans havíem visitat. També donava molta alegria veure a algun amic encara que en tot moment calia mantenir la distància de seguretat. Van anar passant les setmanes i ens anaven canviant de fase on cada vegada podiem fer alguna cosa més fins que va passar l'estiu i per fi va arribar la volta a l'escola. No importava haver de portar mascareta ni haver de mantenir les distàncies, el que voliem els nens realment era tornar al nostre dia a dia.

Tot semblava que anava bé però conforme va passar l'estiu va arribar una segona onada de coronavirus i van començar una altra vegada les quarentenes, restriccions amb el nombre de persones que es podien reunir i coses així. Encara que intentares fer les coses bé sempre hi havia risc de contagi perquè aquest virus podia estar en qualsevol lloc.

 

Passaven les setmanes, cada vegada feia més fred i la cosa cada vegada estava pitjor. El nombre de contagis no parava d'augmentar i en les notícies deien que les morts també estaven augmentant.

El Nadal va arribar en un moment en què la situació estava fatal. Per aquest motiu van decidir que aquest any, les reunions amb tota la família era impossible.

Quan vaig escoltar això em vaig posar bastant trist, Això és increïble! No era capaç d'imaginar com seria aquesta Nadal.

A la meva família vam decidir fer torns i dividir la família en dos per reduir el nombre de persones. Va ser una cosa trista perquè no vaig poder estar amb els meus cosins a l'arribada del Pare Noel, no ens vam menjar el raïm fent broma sobre qui s'anava a ennuegar primer, tampoc hi va haver cavalcada de reis ni les típiques trampes entre el meu cosí i jo per treure els regals ocults de el tortell de reis.

De totes maneres nosaltres vam tenir sort perquè tots estàvem bé, per a altres famílies aquest nadal va ser pitjor perquè havien perdut a algun familiar per culpa d'aquest maleït virus i altres estaven en aquest moment a l'hospital lluitant per la seva vida.

Van ser uns Nadal diferents però gràcies a aquestes mesures es va aconseguir que no s'expandís més el virus. Passarem un hivern dolent fins que uns mesos després va sortir una vacuna amb la qual es va poder combatre el coronavirus. Aquesta vacuna va ser el millor regal de Nadal que vam poder rebre.

 

 Fí

             Iker Giménez Punzano - 6é B

 

Regals o Amics?

REGALS O AMICS?

El protagonista d'aquesta història és Joan, un xiquet que vivia a Xàbia amb la seua familia i era feliç.  Però estava molt enfadat amb el Pare Noel pels pocs regals que li havia deixat el Nadal de l'any anterior. Fins i tot, li va escriure una carta contant-li com estava d'enfadat i demanant-li que per a eixe Nadal volia més regals.

El Pare Noel, al llegir la carta no ho va pensar dos voltes i va anar a casa de Joan a parlar amb ell personalment:

- Que et passa, que estàs tan enfadat? -va dir el Pare Noel.
- L'any passat vaig rebre pocs joguets. Enguany vull moltissims més -va dir Joan.
- Per a què vols tants joguets? Si tens molts amics!
- I jo per a que vull tant d'amics? Vull més regals.
- Doncs bé, si et sembla, farem un tracte: per cada regal més que et deixe perdràs un amic.
- Perfecte! per mi, pots quedar-te'ls tots!

Va arribar la nit de Nadal i baix de l'arbre hi havia molts regals. Va començar a obrir-los i estava encantat. Però quan portava dos dies jugant amb els seus joguets sense parar, va pensar que seria bona idea ensenyar-los als altres xiquets del barri. En ixir al carrer tot carregat, tots els altres xiquets li fugien, ningú volia jugar amb ell, no li parlaven. De sobte va recordar el tracte fet amb el Pare Noel.

-No passa res -va dir en veu baixa- Tornaré a casa i continuaré jugant amb tots els joguets nous.  Encara em queden molts paquets per obrir.

I així ho va fer, va tornar a casa i va continuar jugant tot sols.
 

Quan feia unes setmanes que jugava sols va començar a avorrir-se, trobava molt a faltar als altres xiquets, i això no el feia feliç. Va intentar per tots els mitjans possibles fer amics però no hi havia manera. Això sí, tenia la seua habitació plena de joguets nous, moderns, fantàstics! Però no el feien feliç. Cap d'aquells joguets podia ser igual que tindre un amic i poder compartir temps amb ell.

Va estar pensant com podria estar jugant amb els seus joguets nous sense que s'avorrira. Però, eixe dia va arribar, no sabia que fer estava molt avorrit, així que li va escriure una carta al Pare Noel demanant-li desfer el tracte que havien signat. En aquella carta deia els següent:

Estimat Pare Noel,
 

Moltes gràcies per haver complit el meu tracte. Tinc molts joguets nous i són xulissims però estic molt trist, ja que no tinc cap amic. I els joguets no em fan feliç, perquè no tinc en qui compartir-los.
Seria molt demanar que tornarem arrere i desferem aquell tracte? Et demane que t'emportes tots els joguets, em quede amb els que ja tenia! Però, per favor, fes que els amics que tenia tornen a ser els meus amics! Els necessite!
 

Moltes gràcies!
 

Joan.
 

Va anar a la bústia de correus a tirar la carta i aquell dia, és va gitar molt nerviós perquè no sabia el que podia passar. L'endemà quan es va despertar, va vore que en la seua habitació ja no hi havien joguets nous, estaven els de sempre. Va agarrar la seua motxilla per a anar al col.legi i en eixir al carrer va escoltar:

- Ei, Joan, bon dia! T'he trobat a faltar!

Era el seu amic Pep! Tornava a tindre amics! I des d'aquell dia Joan va comprendre que l'amistat era molt més important que qualsevol joguet o qualsevol regal. Totes les vesprades, després de l'escola passava temps amb els seus amics jugant amb allò que ja tenia perquè valia més compartir temps amb
els amics i aquells vells joguets, que tindre molts joguets nous però no tindre amics amb qui compartir-los.

 

F I 

                    Agustín Esteve Camarasa - 6é C

Pare Noel

 🎄 Pare Noel 🎄

 

🎄Hi  havia  una vegada, en una terra coberta de neu llunyana, en una alta muntanya, vivia un xiquet que vivia en un orfenat horrorós.  Aquell xiquet es deia Noel.

Noel era un xiquet molt alegre. Li encantava sorprendre els altres xiquets de l'orfenat, fent joguets i veient l'alegria que tenien a la cara. Tanmateix, cada 25 de desembre el menjar s'acabava i tots es  quedaven amb fam perque no podien  aconseguir menjar fins l'endemà perquè viven tan amunt... Per distreure els xiquets de la fam, Noel va fabricar els millors joguets de la història.

Un dia, els cuidadors de l'orfenat es van cansar dels joguets de Noel. Així que els cuidadors tiraren a  Noel de l'orfenat. Noel tenia fred i buscava un lloc per a dormir. Noel va trobar un poble, però no era el típic poble: no hi havia ningú pel carrer i tot estava en silenci. Noel va entrar al poble però algú el va agafar i el va portar a una casa. És tractava d'una criatura estranya que Noel mai havia vist. Era una dona de baixa estatura,unes grans orelles acabades en punta i anava vestida amb colors obscurs i roba vella.  "Tu no pots estar aquí " Noel no va respondre. La doneta va dir "que passa? Mai has vist una elfa?" Noel va respondre "No. Que va passar aquí?" Li va explicar que era un elf i el que passava al poble. El poble no havia sigut sempre així. Abans era un lloc ple de vida on tots estaven contents i ningú es barallava . Però un dia van tenir una baralla enorme on  la meitat de la població es va enfrontar perquè volien construir més cases al poble mentre que els altres volien mantindre'l com era per a que ningú el trobara. Així que van tenir una guerra. Alguns van morir i finalment van arribar a un tracte per a no lluitar  més,  per a que ningú morira. Els elfs van deixar d'eixir al carrer per por i perque encara estaven mig barallats. Noel va sentir llàstima pels elfs i li va dir si podia ajudar, però la dona  elfa va respondre que parar la guerra no seria  fàcil, perquè Noel  havia de fer que les dos meitats es demanaren  perdó. Així que  la elfa va decidir ajudar a Noel. Primer li va dir el seu nom, Estrella. Després va disfressar a Noel d'elf per a que ningu el reconeguera. Estrella li va contar per què  estaven tots barallats. Al principi estaven tots tirant-se les culpes els uns als altres. Després  de 5 minuts de barallar-se es van donar compte de que ningú recordava per què estaven discutint. Noel va dir que no feia falta. Els elfs van fer cas a Noel, però un d'ells va dir "tu quí eres? Mai t'havia vist per ací" la disfressa de Noel es va caure a terra i tots es van donar compte de que no era un elf. Noel es va quedar parat i sense saber que fer. Per sort els elfs van dir a Noel "gràcies per acabar amb la nostra  guerra. Si necessites alguna cosa, estarem aquí".  Noel va respondre " puc viure amb vosaltres ja que no tinc casa".  Els elfs van respondre que sí. Estrella es va presentar voluntaria si Noel volia quedar-se amb ella. Noel va respondre que li encantaría quedar-se amb ella.

Quan tots estaven dormits, Noel va veure una llum que no parava de dir "Noel". Noel va seguir la llum. Estrella va seguir a Noel. Noel va entrar a una cova i la llum li va dir "Noel eres un xiquet molt responsable i amable i vull fer-te un regal. El regal és que tu no pots morir, però amb aquest regal vull que tu pugues ser el pare de tots els xiquets i fer allò que tu fas cada 25 de desembre. I tú, Estrella, tu i els elfs, teniu que ajudar a Noel".  Noel es va sorprendre molt quan es va donar compte de que Estrella estava amb ell.

Uns anys després, Noel va construir una fàbrica  molt  gran  i es va convertir en Pare Noel.🎄

 

          Fi

 

                                                                 Charlotte Patricia Crosbie - 5é B