EL NEN MIMAT
El dia 24 de desembre hi havia un xic que s’anomenava Joan i per Nadal volia un telèfon. El mateix dia els seus pares van portar Joan al Pare Noel, per a dir-li què volia per a Nadal.
- Jo vull uns xocolates i també un telèfon i una tablet- va dir Joan.
- Per a què vols això? - va preguntar el Pare Noel.
- Perquè ho vull!- va cridar Joan.
- Ai, fill meu per què crides?- va dir la mare.
Ja a casa, Joan se’n va anar al seu llit i li va preguntar a sa mare:
- Mami, pots dir-li al Pare Noel que porte els meus regals? perfa mami...
Sa mare li va dir que sí.
El dia de Nadal, a les cinc i mitja del matí se’n va anar a l’habitació dels seus pares i va començar a cridar:
- Mamà! Papà! Baixem per a obrir els meus regals!
Cinc minuts després Joan obri el primer regal.
- Què és açò! No és un telèfon!- crida Joan.
- Joan és un diari per a tu - diu sa mare.
L’altre regal eren xocolates.
- Bé, el primer regal que m’ha alegrat.
L’últim regal era un llibre.
- Un llibre? Un llibre? Per què m’heu regalat un llibre? - crida Joan - Este és el Nadal més terrible de tota ma vida!!- crida Joan el mes fort que pot.
Al dia següent pel matí els seus pares busquen i busquen Joan. Però no el troben.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Sis anys després Joan està sol i ja té 16 anys. Agafa el llibre que li van regalar feia sis anys per Nadal. L’obri i veu que dins hi ha un telèfon i una tauleta. Joan crida per telèfon als seus pares, però respon una altra persona i li diu:
- Joan els teus pares van morir perquè tenien un virus molt roïn i es van morir.
- No! no! no! no! no! Açò no pot ser!!! Ma mare, mon pare!!!- va cridar Joan.
Has d’estar amb les persones que estimes el màxim temps que pugues. No pots tornar a viure el passat.
Carmen Hamm Bejarano - 4t A
No hay comentarios:
Publicar un comentario