EL
NADAL DEL TERROR
Era el dia de Nadal i jo estava
posant els adorns a l'arbre. De sobte se'n va anar la llum i em vaig trobar en
un lloc misteriós on hi havia moltes pedres de colors. S'escoltaven passos al
llarg de la cova. De sobte vaig esvarar per un túnel molt profund i quan més
baixava més obscur es feia. Al final vaig caure a una habitació molt gran amb
uns dibuixos molt raros. Jo vaig recordar les pel·lícules d’Egipte: tenia que
xafar el dibuix correcte i al vore els dibuixos vaig començar a xafar els de
llepolies, els de carabasses, etc... I de sobte vaig saber que era de
Halloween. Vaig seguir caminant en una habitació amb dos trineus i tres pedres.
De seguida vaig saber què fer. Vaig posar les tres pedres juntes i vaig pujar a
un dels trineus. Al final del túnel em va dir una veu molt alegre: - »Què,
t’agrada el passeig del terror!» i li vaig respondre: -«Qui eres?». I vaig
sentir: - «Sóc el Pare Noel. I vaig pensar que el Nadal necessitava més emoció.
I era ell, el Pare Noel. Finalment em va donar un trosset de pedra. Al cap
d'una estona vaig sentir una veu: - «Desperta, desperta!». Era el meu pare que
em va dir: -»Et vas adormir». Però jo no m’ho creia, perquè encara tenia el
trosset de pedra. Havia estat allí de veritat?
FI
Gisela Fernández Silva - 4t
