Regals o Amics?

REGALS O AMICS?

El protagonista d'aquesta història és Joan, un xiquet que vivia a Xàbia amb la seua familia i era feliç.  Però estava molt enfadat amb el Pare Noel pels pocs regals que li havia deixat el Nadal de l'any anterior. Fins i tot, li va escriure una carta contant-li com estava d'enfadat i demanant-li que per a eixe Nadal volia més regals.

El Pare Noel, al llegir la carta no ho va pensar dos voltes i va anar a casa de Joan a parlar amb ell personalment:

- Que et passa, que estàs tan enfadat? -va dir el Pare Noel.
- L'any passat vaig rebre pocs joguets. Enguany vull moltissims més -va dir Joan.
- Per a què vols tants joguets? Si tens molts amics!
- I jo per a que vull tant d'amics? Vull més regals.
- Doncs bé, si et sembla, farem un tracte: per cada regal més que et deixe perdràs un amic.
- Perfecte! per mi, pots quedar-te'ls tots!

Va arribar la nit de Nadal i baix de l'arbre hi havia molts regals. Va començar a obrir-los i estava encantat. Però quan portava dos dies jugant amb els seus joguets sense parar, va pensar que seria bona idea ensenyar-los als altres xiquets del barri. En ixir al carrer tot carregat, tots els altres xiquets li fugien, ningú volia jugar amb ell, no li parlaven. De sobte va recordar el tracte fet amb el Pare Noel.

-No passa res -va dir en veu baixa- Tornaré a casa i continuaré jugant amb tots els joguets nous.  Encara em queden molts paquets per obrir.

I així ho va fer, va tornar a casa i va continuar jugant tot sols.
 

Quan feia unes setmanes que jugava sols va començar a avorrir-se, trobava molt a faltar als altres xiquets, i això no el feia feliç. Va intentar per tots els mitjans possibles fer amics però no hi havia manera. Això sí, tenia la seua habitació plena de joguets nous, moderns, fantàstics! Però no el feien feliç. Cap d'aquells joguets podia ser igual que tindre un amic i poder compartir temps amb ell.

Va estar pensant com podria estar jugant amb els seus joguets nous sense que s'avorrira. Però, eixe dia va arribar, no sabia que fer estava molt avorrit, així que li va escriure una carta al Pare Noel demanant-li desfer el tracte que havien signat. En aquella carta deia els següent:

Estimat Pare Noel,
 

Moltes gràcies per haver complit el meu tracte. Tinc molts joguets nous i són xulissims però estic molt trist, ja que no tinc cap amic. I els joguets no em fan feliç, perquè no tinc en qui compartir-los.
Seria molt demanar que tornarem arrere i desferem aquell tracte? Et demane que t'emportes tots els joguets, em quede amb els que ja tenia! Però, per favor, fes que els amics que tenia tornen a ser els meus amics! Els necessite!
 

Moltes gràcies!
 

Joan.
 

Va anar a la bústia de correus a tirar la carta i aquell dia, és va gitar molt nerviós perquè no sabia el que podia passar. L'endemà quan es va despertar, va vore que en la seua habitació ja no hi havien joguets nous, estaven els de sempre. Va agarrar la seua motxilla per a anar al col.legi i en eixir al carrer va escoltar:

- Ei, Joan, bon dia! T'he trobat a faltar!

Era el seu amic Pep! Tornava a tindre amics! I des d'aquell dia Joan va comprendre que l'amistat era molt més important que qualsevol joguet o qualsevol regal. Totes les vesprades, després de l'escola passava temps amb els seus amics jugant amb allò que ja tenia perquè valia més compartir temps amb
els amics i aquells vells joguets, que tindre molts joguets nous però no tindre amics amb qui compartir-los.

 

F I 

                    Agustín Esteve Camarasa - 6é C