Uns Nadals desastrosos

 

UNS NADALS DESASTROSOS

 

Fa molt de temps quan jo era ben menuda al dia de Nadal pel matí, ma mare, tres ties, la meua cosina mitjana, el meu cosí menut i jo ens anarem de passeig a la platja.

Allí vam jugar, correguerem molt per l'arena i gaudirem del sol d'aquell bon dia que feia.

Quan tornarem a casa ens trobarem amb què la porta estava ben oberta i tots ens vam quedar ben sorpresos i ma mare em va dir:

-T'havia dit que tancares la porta!!

I jo li vaig contestar:

-Jo vaig tancar la porta, mare!

La meua cosina ens va dir que entrarem a vore què hi havia passat.

I efectivament havien entrat uns lladres, però això no era el pitjor: s'havien emportat tot el menjar que havíem preparat!

Després entrarem a l'habitació i menys mal que no s'havien emportat res. Però això no llevava que hagueren agafat tot el menjar preparat per al dinar de Nadal en família i això ens va posar a tots molt tristos. El meu cosí es va a posar a plorar!

Després es vam donar compte que això no era el més important. Allò més important per a tots nosaltres era que la nostra família estaguera sempre unida.

I conte contat, este conte s´ha acabat.

 

                                                                    Paulina Herrera Cardona - 3r B